LA CASSIN-AAnt ël mè mugg dj' arcòrd, j'é 'na cassin-a,
n'anssem 'd semplicità ch'a l'é n'amor,
tra camp e prà, con l'aria pì genuin-a,
la vita a rifioriss basà dal sol.
Sota 'na lòbia, ël nì di rondolin
con le testin-e plà ch'a sponto fòra.
Për anpì i sò gosé, 'n serca 'd moschin
la mare antorn a l'eira vòla, vòla.
J'aniòt, un press a l'autr, bogiand la coa,
a calo 'nt ël fossal pr'andé nové.
Pi 'n là, tre pito ross a fan la roa,
e Fido 'l can fa finta 'd sognoché.
A ronron-o i colomb sla pantalera,
'na vaca da 'nt la stala a slonga '1 muso,
e le galin-e 'ntorn a la liamera
sgato, së ssiasso, picòto, pertuso.
Dasiant a tiro i beu un cher ëd fen,
i crin a ronfo 'ndrenta la purssil,
qualche farfala a vòla, va, peuj ven,
mentre n'oslèt anton-a 'n vers gentil.
Quatr cavìe 'ntla muraja 'dnans la stala,
son pien-e 'd bardamenta për cavai.
Pogià 'n pilastr, 'na vanga, pich e pala,
pendù an ciò, dontrè masëtte d'ai.
Ant un canton ëd l'eira a j'é 'n moré,
'l martel posà 's l'airora piantà al causs.
Penduva a 'n ram, 'na ransa con ë1 coé
e li 's në scagn, a l'ombra, 'n vei dëscauss.
Sota la tòpia ij cit fan la balada,
pien d'energìa e l'argent viv ant j'euj,
e mare granda ai guerna con n'uciada,
antant ch'a stà sgrunand dontrè faseuj.
Sla cinta armisa, pien-a 'd brassabòsch,
qualche laserda as gòd ël sol sla schin-a,
mentre 'nt-ë cà, 'na cun-a veja 'd bòsch
dandan-a al cant d'amor ëd 'na mamin-a.
L'é në spetacol viv tut armonìa,
a l'é 'n senari ver, seren, grassios,
l'é 'na presentassion pien-a ëd poesìa,
un quader 'd vera pas, meraviglios.
--------------------------------------------
Pietro Depaoli – 1969